La Rabassada: La utopia de l’oci burgés

larrabassada1

Aquí tenéis los apuntes de la primera clase de después de las fiestas navideñas. En esta primera clase estuvimos hablando del marco socio-económico de la Barcelona de entre siglos XIX y XX. Seguimiento de la burguesía barcelonesa y sus nuevos negocios enfocados al ocio a través del libro ‘La Rabassada. La utopia de l’oci burgés’ (Turiscòpia. Grup de treball de l’Institut Català d’Antropologia). Hemos llegado a él, gracias a Israel Zahinos al que algún día me gustaría llevar a clase. Lo hemos resumido en apuntes hasta la página 114. Se recomienda mucho su lectura. Estas pasadas fiestas hicimos una excursión al espacio, ya en la localidad de Sant Cugat, en el que todavía se pueden ver algunos vestigios que mostramos en las fotos. Se habla incluso de unas energías extrañas que han sido rastreadas por algunos parapsicólogos.

IMG_4200

La Rabassada: La utopia de l’oci burgés (MSE al periode d’entre els segles XIX i XX)

Segona meitat del segle XX: velles estructures feudals, encara queda bona part de la muralla:

>>> BCN começa a integrar altres barris com Sants o Gràcia a partir de 1880
.
Part de la burgesia catalana que ha fet calers i grans negocis a les coònies retorna BCN: indians, altres maneres de pensar que s’enfronten a les més convencionals de la monarquia espanyola.

>>>1835: Desamortització de bens eclesiàstics: es reconfigura l’estructura urbana de la ciutat

Projecte distribució Example (nucli de Barcelona abans de les annexions) de Cerdà: 1863 (es consolida al primer quart de segle de XX): cultura racional i ordenada de l’urbanisme

1882: Arriba l’electricitat a Barcelona

Espanya i Catalunya pateixen la pérdua de les colònies: 1898, amb la fi de la guerra EE.UU. – Espanya per Cuba. I també perd filipines en mans dels nordamericans (escenari del conflicte: Mar Carib y ocean Pacífic)

>>>Comença la participació activa de les classes treballadores: CNT fundada a BCN l’1 de noviembre de 1910 peró tres anys abans s’havia fundat Solidaritat Obrera.

Aparador per BCN: Exposició Universal de 1888: grans inversions dels empresaris i industrials per modernitzar la ciutat al menys en quant infraestructures. L’Exposició es una mostra de les conquestes científiques de l’época. Esdevingueren pol d’atracció del turisme modern.

>>> S’aprofiten les inversiones per ampliar la xarxa d’enllumenat públic i de gas, urbanizar Parc de la Ciutadella i el Born i remodelar la Plaça de Catalunya i la Rambla de Catalunya

L’Exposició no va acabar de cuallar tot i que van arribar a BCN un milió i mig de persones peró no s’aconsegueixen ni beneficis ni fer trempar la ciutat que encara no compta amb un empresariat fort: a principis de segle s’entra en una greu crisi que afecta a treballadors de la construcció i fins i tot professions artesanals

>>> Grans hotels construits amb l’excusa de l’Exposició coincidien en el temps amb una Barcelona que encara comptava amb moltes hectàrees de barraquisme que encara a finals dels 40 comptarà amb nous barris com la Perona (vikipèdia: Fins al 1985 quedà un petit reducte de 55 barraques i el 1989 va desaparèixer definitivament i s’hi va construir el parc de Sant Martí): manca d’infraestructures sanitàries, clavegueram, aigua corrent, eliminació de residus…

IMG_4218

>>>1897: Barcelona compta amb un milió de persones: la vida urbana comença a ser caòtica, els burgesos volen els seus centres d’esbarjo peró també de salubritat, ben allunyats de les construcciones urbanístiques que per cert ells mateixos manaven construir amb les seves empreses

La burgesia preten una certa pau social per tal de crèixer econòmicament i busca certes condiciones higièniques pels treballadors: a finals de segle XIX BCN ja té dos institucions encarregades de vigilar per una certa salubritat pública.

La burgesia també compta amb les seves residències d’estiu i comencen a ser tendència els balnearis que esconvertiran en un altre valor estratègic de la ciutat; l’aigua com a font de vida (símbol del periode de la renaixença)>>> aigües termals com a element purificador: metodologies termals declarades d’utilitat pública per l’Estat (innovació no industrial: es necessita allotjar als clients d’aquests serveis que van en augment que com a atractiu adicional ofereixen un entorn natural

-Juliol 1899: es construeix l’Hotel Restaurant La Rabassada ja dins el terme de Sant Cugat.

L’empresari hostaler Miquel Montaner seria el director durant nou anys: simpátic, un RRPP que assegurava un bon servei als clients de l’época: 1891 inaugura una cervesseria a BCN: Gran café Restaurant de la Alhambra. Valor distintiu: Terra sense rajoles per imitar la sensació pròpia d’un dinar al jardí (contacte físic amb la natura)

“El nuevo establecimiento comprende dependencias de cerveceria, café, lechería y restaurant”. (La Vanguardia).

Va ser exemple de personalitat destacada de la ciutat que combina els seus negocis amb decisions polítiques. (va desaparèixer de la ciutat i va acavar fent negocis a Mèxic).

1911: s’inaugura el Casino: el negoci es transforma

El joc d’apostes a Espanya i Catalunya van estar marcats per la difusió de la loteria com a font d’ingressos de l’estat

Desembre de 1881: es prohibeixen les rifes existents que podien fer competència a la loteria

1888: reglament oficial que amenaça amb suspendre i disoldre les entitats on es jugui a cartes de manera il.lícita (les cases de joc). Pero la llei es ambigua respecte als jocs d’atzar i a d’altres mes instructius (pag 55)

El joc passa a ser un tema d’opinió pública: molt mediatitzada (conjuntura): consideracions morals que no tenen en compte que el que arrossega al joc són precisament les condicions en que es troben els mes desfavorits.

IMG_4202

L’especulació bursatil estaria molt en consonància amb la pujada del joc: el joc dels rics, comença l’época del l’especulació, dels valors abstractes (un altre comerç que no té res a veure amb el clàssic): la Borsa de BCN s’inaugura al 1915.

L’oci al segle XIX es concentra als clubs: oci per a gent amb diners i posició social. Molts tenen unes despeses tan altes que no es poden cobrir amb les quotes i han d’oferir joc d’apostes (espais de joc que resten inmunes al marc legal que els prohibeix per defensar la moral de les classes populars

El casino pren rellevància com a centre d’oci i sociabilitat de la burgesia: croupier signe d’elegància i de cert cosmopolitisme: estructura classista com molts altres aspectes de la societat (MSE)>>> clubs aristocràtics i selectes>>> membres: empresaris que a més exerceixen a la política de la ciutat i Catalunya: garants i defensors de la moral peró que visitaven clubs que jugaven de manera clandestina

>> Figura important: Josep Sabadell, alcalde de Gràcia, impulsor del casino i de l’organització patronal (proto CEOE) al 1892>>> la vil.la de Gràcia que pocs anys després s’annexionarà a BCN ja es aleshores punt de trobada de l’anarquisme: arts gràfiques molt relacionades amb aquest fenòmen>>> vaga general al 1902 (el segle comença amb molts conflictes entre capital i força del treball).

Estiu de 1909: setmana tràgica: “ El desencadenante de estos violentos acontecimientos fue el decreto del primer ministro Antonio Maura de enviar tropas de reserva a las posesiones españolas en Marruecos, en ese momento muy inestables, siendo la mayoría de estos reservistas padres de familia de las clases obreras (Wikipedia)”.

21 de novembre de 1909: Josep Sabadell aconseguiex el permís de l’ajuntament de Sant Cugat per transformar l’antic Hotel Restaurant de la Rabassada en un nou complex d’oci>>> casino municipal com el de Sant Sebastià>>> l’excusa és atreure turistes estrangers

>>> Paral.lelament es construeix la infraestructura necessària perque arribi fins a aquest espai un tramvia: afavoreix el fet que la Rabassada atregui burgesia que vol espais naturals fora de BCN: residències d’estiu.

 

gran_hotel
El casino d’inaugura el 15 de juliol de 1911: centre d’oci més gran d’Espanya (l’edifici de moda): pla de MK>>> s’inverteix en anuncis als diaris i al cinema que aleshores comença el seu boom i a les fires de turisme europees>>> peró Sabadell va més enll’a i vol dotar al centre d’un aire mitològic que aconseguirà amb els primers publireportatges.

L’espai natural concorda amb l’impuls higienista que viu la ciutat de BCN (conjuntura): amb el tramvia que s’inaugura al 1911 es trigava una hora de Plaça de Catalunya al centre d’oci.

-Els selectes cuiners venien de Paris i un anglo-nordamericà, Calvin Brown, va ser el responsable de crear les atraccions molt tecnificades que es van veure afavorides per la industria pessant de l’época i van ser superiors al Tibidabo (aixecat al 1899): una mena de Tutuki Splash aka Water Chute i l’Scenic Railway (tots els noms de les atraccions amb anglicismes perque el turista se sentís com a casa o en un espai internacional)>>> molts accidents que van tenir cobertura als diaris.

Fotos cortesía Ramona’s

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s